EN LA NATURALEZA (CASA COMÚN)
Hace 1 mes
Reflexiones, viajes, visitas a todo tipo de lugares y, en sí, batallitas varias de un amante del deporte y de todo el mundo que desea disfrutar de lo que nos da la Tierra.

Esta perra tan perra, Buba de nombre, es el nuevo miembro de la familia Galiana Pla, que por ende es de la familia Galiana Mora, que en definitiva es la familia Mora Galiana, y que por extensión también lo es la familia Mora Sesma. Con el Mora de por medio siempre, vaya. Esta cosa tan pequeña y que camina como un tronco, fija la mirada en su punto de llegada, movimiento perfecto de las cuatro patas, las garras sonorizando el suelo -clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac-, esta cosa tan maja, digo, es ya de todos.
Es tractava d'un diumenge com un altre. En lloc de passar-me'l al sofà de cara a la pantalla o llegint algun llibre, vaig trucar la Gemma i li vaig proposar visitar l'estany de l'Estanyó, a Sorteny. Una excursió que les dues ja havíem fet dues vegades, a l'hivern i amb raquetes. No teníem cap meta, era un diumenge d'excursió en contacte amb la natura i que es va convertir en quasi una expedició, per allò de: "i si pugem el pic?".
L'arribada a l'estany ja ens va costar prou. La pujada pel bosc és el més dur, i la calor de l'estiu, tot i descobrir-nos un nou paisatge, també va ser un impediment més que ens frenava en eixa ascensió fins l'estany. La diversitat dels verds i dels colors de les flors ens espentava a seguir i ens encisava a totes dues en aquella excursió que sabíem era un poc dura. La línea recta que es fa en les raquetes aquí es canviava per una sendeta molt ben marcada, però no tant recta, i a uns metres més baix que la superfície gelada de la neu.
En poc més d’una hora vam arribar a l’estany, i vam descubrir que aquella superfície gelada que haviem xafat, mesos abans, ara líquida, no era tant gran com s’esperaven.
En poc de temps vam veure l'excursió dels suïssos que havien arribat a una planície còmoda per menjar un poc i on per a ells aquest era el seu cim, ja que no anaven a seguir, vegent el que encara quedava. Bye, Bye! Josep, al davant, Anna, Gemma i jo decidirem continuar. Després d'una altra ascenció també dura, una altra planície. Podria ser eixe el pic. Sí. Gemma i jo ens havíem avançat a Josep i Anna. Quan ells van arribar nosaltres ens havíem resignat a que eixe era el pic per a nosaltres. Fotos i més fotos. Josep i Anna ens descobrien la identitat de tots els pics i fins i tot es podria veure o intuir l'Aneto.
